dijous, 3 de desembre de 2020

Ruta BTT 6A

Avui hem anat amb bicicleta tota la classe del CAFEMN a fer la ruta sis, la qual ha sigut més complicada però alhora també ha estat molt divertida.


Un cop ja portàvem una estona fent la ruta, que per cert anàvem en dos grups, en el nostre grup el professor era en Xavi Casorran, el qual ens va dir que li fessim una foto aquests monuments que ens ha deixat la naturaleza.

Un d’ells és la Barraca de la pedra seca que és la primera que vam trobar per el corriol on passàvem.

El segon monument que ens vam trobar va ser un menhir anomenat: Menhir de la Casa Cremada II que estava una mica més endavant que l’anterior.



El tercer i últim monument va ser un dolmen que estava just alfinal del primer corriol llarg de la ruta aquest dolmen rep el nom de: Dolmen de Creu d’en Cobertella.

Aquests són els tres únics monuments que hem pogut veure en la ruta d’avui, i per cert el dolmen i el menhir no són iguals tot i que tinguin molt poques diferències.


Uns quilòmetres més endavant vam haver de passar per un corriol molt més complicat, en el qual hi van a ver unes quantes caigudes, vaig aprofitar que jo estava més enrere i per fer unes quantes fotos dels meus companys baixant per aquell corriol ple de punxes però tot i que punxèssin molt va estar super guay. 


I finalment un cop ja vam poder arribar a baix sense cap problema vam aprofitar que vam passar el gran corriol del dia i els professors ens van fer una foto o tota classe junta.

Tot i que nosaltres vam seguir amb la ruta aqui acaba la meva petita crònica.


                                                                                          TEXT: PAULA GONZÁLEZ

Combinada Conducció a peu i escalada a la Mare de Déu del Mont

Trepidant jornada de sol a sol. Aprofitem el primers rajos de sol per començar a caminar direcció a la Mare de Déu del Mont des de Beuda. Passem per la zona d'escalada, deixem el material i, després d'esmorzar seguim amunt, sempre amunt. Pel camí visitem les restes del Monestir de Sant Llorenç de Sous. Trenta minuts després ja som a dalt del cim, a on, aprofitem per gaudir de les grans vistes i saludar en Jacint Verdaguer.

Després d'un mos enfilem la baixada. Un cop a la zona d'escalada, grimpem amunt durant 3 hores. Gaudim com mai d'un gran dia d'escalada. Berenem i retornem cap al bus amb la llum del frontal. Un dia molt ben aprofitat!




dijous, 12 de novembre de 2020

Puigsacalm

 Hem pujat al bus a les 8:30 per anar a Joanetes.

Un cop hem arribat, ens hem separat en dos grups per arribar fins al Puig del Soi per fer els guiatges en parelles.

Un dels camins era més curt, però amb pujades més fortes, i l'altre era més llarg, però amb pujades més fluixes.
A l'arribar al Puig del Soi, vam esmorzar i després vam començar a grimpar amb el casc que ens van donar prèviament.
Al grimpar, hi havia persones que tenien una mica de vertigen i per això van estar acompanyats pels professors.
Hem passat per llocs estrets i amb bones vistes, i amb bones sensacions per ser la nostra primera vegada.
A l'arribar al Puig Corneli, ens van fer una petita explicació sobre els cims dels voltants.
Més tard, vam anar al Puig dels Llops, ens vam fer una foto, i vam gaudir d'unes magnífiques vistes amb els nostres companys.
Vam seguir fins a Puigsacalm, on vam dinar. En reposar també ens va anar bé per gaudir de la nostra companyia.
Después de dinar, ens vam dividir en dos grups fins el Collet del Ferrer, tot i que vam passar pel mateix camí, per seguir amb els guiatges.
En el Collet ens van explicar detingudament com funciona la brúixola per orientar-nos en cas de molta boira.
Passant pel Collet del Ferrer, ens vam trobar amb vaques i torus i vam baixar fins a la Font Tornadissa on ens vam tornar a ajuntar tot el grup.
Per finalitzar vam fer l'últim tram, seguint el GR, molt contents al ser tot baixada fins a l'autocar.
Aquesta caminada ens ha servit per superar pors, gaudir les vistes i per aprendre més maneres de guiar i informar.

Text: Gas Gas Team







divendres, 30 d’octubre de 2020

Travessa de la Garrotxa (B)

 Dia 1: Sadernes - Talaixà.

Iniciem la ruta a Sadernes, a l'ermita de Santa Cecília, d'estil romànic amb l'absis orientat a l'est. Pel camí, visitem la cova del Bisbe. Una cova molt gran i profunda de roca calcària. Des d'allà es veu el riu i la cova de les Monges.

A continuació passem pel pont d'en Valentí. Un pont medieval de dos arcs. Més endavant passem per la gorga del Gomarell, on hi havia un pont penjat que es va endur una torrentada. Finalment arribem al refugi de Sant Aniol, on dinem. El refugi s'està reformant i té un rellotge de sol. Tot el grup va col·laborar en la construcció del refugi, pujant sacs de sorra des de la muntada, últim punt on poden arribar els vehicles.

Després de dinar remuntem el riu fin el Salt del Brull, on alguns aprofiten per banyar-se. L'aigua està gelada.

Recuperem les motxilles i pujem cap al Salt de la Núvia, passant per una zona de castanyers. Ens expliquen que una vegada hi havia una noia que la volien casar amb un home molt lleig. De camí a la boda, vestida de núvia, es va tirar pel precipici.

Just abans del destí final, passem per la Quera, una casa maleïda amb una ermita orientada al revés. Aprofitem per carregar aigua en una font propera i amb 20 minuts arribem a Talaixà.

Muntem el campament i cuinem el sopar. Per acabar la nit, parlem tots junts del que hem viscut durant el dia.

Text: Max, Chus, Adrià, Martí, Sergi i Aitor.





Dia 2: Talaixà - Beget.


Ens vam despertar a les 6:30 aproximadament amb una mica de dolor a l'esquena i un xic cansats. La nit no va ser molt freda. Cap a les 7 i pico vam tornar a obrir els fogonets per preparar l'esmorzar i el dinar del dia. En acabat, vam recollir tot el campament i vam deixar les motxilles ja preparades. Sense elles vam marxar direcció el Forat del Capellà, el cami va ser bastant dur ja que hi havien moltes roques i era molt empinat. Un cop allà vam travessar, a quatre potes el forat de uns 10 metres de llarg, que travessava tot un cim i donava a l'altre banda, amb un penya-segat amb unes vistes increïbles. Alguns que tenien claustrofòbia  van reconèixer que va pegar la pena el mal tràngol per les vistes que hi havia després. Mentre travessàvem el forat per grups, els que esperaven van anar a un mirador que hi havia allà al costat.


Vam tornar al campament de Talaixà a esmorzar i després vam baixar fins la Palanca del Samsó, on molts ens vam banyar, l'aigua era bastant freda, però a falta de dutxes va anar bé. Havent dinat vam començar la pujada forta del dia però abans de començar el més dur, vam fer una parada per visitar el pins mil·lenaris i allà ens van explicar l'història de la monja Monserrat i les seves 3 vaques que son les guardianes del Sant Grial, que es creu que està per aquella zona. Després de l'historieta vam anar a buscar les motxiles i vam continuar la pujada, es va fer dura, però cap al final ens vam ajudar i motivar mútuament i vam pujar en temps record. Un cop a dalt ens vam abrigar i allargar els pals per caminar, perquè venia una baixada dificil, ja que les roques del terra estaven molt humides i relliscaven molt, tot i així més d'un company van caure, però no va ser res greu. Just abans d'arribar a Beget, on acampàvem aquella nit, entre tots vam carregar algo de material del cotxe de suport fins el campament. Un cop a Beget tothom va buscar el lloc perfecte per posar la tenda, encara que alguns no van triar gaire bé ja que el matí següent es van queixar de la pendent. Un cop vam tenir les tendes muntades, vam veure molt be la idea de posar al mig una zona on poder sopar, cuinar i esmorzar tots junts. Amb l'ajuda de tots vam carretejar un tronc de casi 10 metres. Després de col•locar tots els troncs ens vam posar a cuinar el sopar tots junts i un company va fer una foto molt bona del campament. Abans d'anar a dormir vam anar tots a la foguera a fer el minut de glòria i a escalfar-nos una miqueta, tots vam explicar anècdotes molt interessants i algunes molt gracioses, en acabat vam anar a dormir. 


Text: Ada, Amin, Stiven, Edgar, Xavier, Jose.






Dia 3: Beget - Camprodon.

Ens vam llevar de Beget, vam esmorzar tots junts, vam recollir les tendes i finalment les vam carregar al cotxe d'en Gerard.
Seguidament vam iniciar la ruta cap a Salarsa, allà hi havia una ermita anomenada Sant Valentí, una ermita amb dos campanes. Allà vam esmorzar i al acabar en vam dividir entre els 3 grups i vam seguir rumb a Bolós, a una església anomenada Santa María. Pell camí vam utilitzar la brúixola per orientar-nos. Durant el trajecte vam trobar tot tipus de vegetació: roures, alzines, falgueres, cirera d'arboç, boix grèvol, castanyers, avellaners, moreres, aranyoners…
La fauna ha sigut molt diversa: vaques, toros, gamarús, corbs, guineu, cabres, ovelles, i un vidriol (sargantana sense potes) entre altres. Vam dinar i vam fer la pujada més forta de la travessa, 400 m de desnivell. Al acabar aquesta pujada vam passar per una finca de braus, hi havien 600 toros, normalment hi haurien molts menys toros però degut la Covid-19 està prohibida la venta de toros. Al acabar de travessar la finca vam arribar al final de la travessa, el coll de la creueta, amb una creu anomenada Santa María.
La nostra conclusió és que ha sigut una experiència dura i motivant però que ha valgut la pena; per acabar de ser un equip, i que ens ha ajudat molt a obrir els ulls i a perdre la vergonya, cosa que no ho havíem fet abans de la travessa.

Text: Arnau Pérez , Nel Álvarez , Eric Sibecas, Hugo Romero , ilyas hayadi , Sergi Caselles.







Video: Max Chico.


divendres, 23 d’octubre de 2020

TRAVESSA GARROTXA (A)

 DIA 1: Sadernes - Talaixà.

El primer dia vam començar tots sense ganes però vam fer coses que ens van animar. La primera va ser pujar a la cova del Bisbe, on vam veure molt bones vistes i vam veure per dins la cova. 



La segona va ser quan vam arribar a Sant Aniol d'Aguja, on vam deixar les motxilles i vam anar al Salt del Brull, a on, molts companys es vam banyar: que freda!!! 






La tercera va ser arribant a Talaixà, el salt de la Núvia. On ens van explicar la història que una noia de Talaixà la volien casar amb un home molt lleig que no estimava. En aquest lloc es va tirar penya-segat avall vestida de núvia.


El Pimer dia va ser molt complert i amb moltes experiències.

Text: Gerard P., Claudio, Adrià M., Izan, Joel, Jamal, Adrià V., Aitor.


DIA 2: Talaixà - Beget.

El segon dia de la travessa ens vam llevar molt cansats. La primera activitat que vam fer va ser la Cova: Finestra del Capellà. Una cova horitzontal que vam passar estirats fins l'altra extrem, on hi ha un penya-segat. La boira no ens va deixar gaudir les vistes de la cova. Per tant, no vam tenir la sensació de caure.

De camí cap a Beget ens vam banyar a la Palanca del Samsó,  que per cert, estava molt freda i vam aprofitar per dinar.

A continuació vam visitar els tres roures mil·lenaris d'Hortmoier. Allí ens van explicar una llegenda sobre el Sant Grial, la qual va ser molt interessant.


Quan vam arribar a Beget vam muntar les tendes, vam sopar i vam fer el minut de glòria al voltant del foc. Abans d'anar a dormir ens van fer una petita explicació sobre les constel·lacions.

Va ser un gran dia!!!

                                                                               Text: Roger, Xavi, Oriol, Paula, Gerard O., Àlex C.


DIA 3: Beget - Camprodon.

Després d'una nit plena d'emocions amb un cel ple d'estrelles, i compartint històries d'avant del foc,  comença el dia 3 amb un ambient humit. Plens d`energies i que no falti la son... desmuntem tendes i comencen a caminar. 




En aquest dia podem destacar moltes coses: hem vist molts paisatges diferents, com per exemple bosc d'alzines, castanyers, pinedes, amb molts canvis de colors i vegetació, i amb fruits diferents. Trobem un terra molt humit i amb molta molsa.



Hem vist 2 ermites i practicat amb la brúixola buscant una variant del GR, en aquest cas hem trobat un corriol que tornava a comunicar amb la gran ruta que aquesta just travessava la Riera.

Pujant cap a la segona ermita trobem un santuari anomenat Gaia (Fundació Santuario Gaia), on la gent d'allà ajuda animals que estan malament per donar-li's un final feliç.

Per finalitzar voldrien comentar l'últim tram de pujada de la travessa, on ha sigut un tram bastant tens, ja que per on passaven hi havia toros, i havíem de tenir tots molta cura i estar en silenci. 




Acabem la ruta amb la foto final de l'emblemàtic pont de Camprodon.

Les ganes d'aprendre i la il·lusió d'assumir nous reptes fan que sigui una experiència inoblidable, on molta gent segurament serà la primera vegada que dormin fora de la seva casa. Aquests dies ens ha ajuntat més com ha grup i equip, sobretot hem après més sobre com guiar grups i a millorar en el que fallaves, perquè sobretot el que volem és aprendre i ser els millors guies.

Text: Erin, Adam, Tony, Angel, Yasin i Enís.


diumenge, 20 de setembre de 2020

Primera setmana

Ja portem una setmana. L'alumnat ja ha tastat els tres grans crèdits: conducció a peu, conducció amb bicicleta i l'hípica!!! Gaudiu de les primeres fotos!!!