divendres, 30 d’octubre de 2020

Travessa de la Garrotxa (B)

 Dia 1: Sadernes - Talaixà.

Iniciem la ruta a Sadernes, a l'ermita de Santa Cecília, d'estil romànic amb l'absis orientat a l'est. Pel camí, visitem la cova del Bisbe. Una cova molt gran i profunda de roca calcària. Des d'allà es veu el riu i la cova de les Monges.

A continuació passem pel pont d'en Valentí. Un pont medieval de dos arcs. Més endavant passem per la gorga del Gomarell, on hi havia un pont penjat que es va endur una torrentada. Finalment arribem al refugi de Sant Aniol, on dinem. El refugi s'està reformant i té un rellotge de sol. Tot el grup va col·laborar en la construcció del refugi, pujant sacs de sorra des de la muntada, últim punt on poden arribar els vehicles.

Després de dinar remuntem el riu fin el Salt del Brull, on alguns aprofiten per banyar-se. L'aigua està gelada.

Recuperem les motxilles i pujem cap al Salt de la Núvia, passant per una zona de castanyers. Ens expliquen que una vegada hi havia una noia que la volien casar amb un home molt lleig. De camí a la boda, vestida de núvia, es va tirar pel precipici.

Just abans del destí final, passem per la Quera, una casa maleïda amb una ermita orientada al revés. Aprofitem per carregar aigua en una font propera i amb 20 minuts arribem a Talaixà.

Muntem el campament i cuinem el sopar. Per acabar la nit, parlem tots junts del que hem viscut durant el dia.

Text: Max, Chus, Adrià, Martí, Sergi i Aitor.





Dia 2: Talaixà - Beget.


Ens vam despertar a les 6:30 aproximadament amb una mica de dolor a l'esquena i un xic cansats. La nit no va ser molt freda. Cap a les 7 i pico vam tornar a obrir els fogonets per preparar l'esmorzar i el dinar del dia. En acabat, vam recollir tot el campament i vam deixar les motxilles ja preparades. Sense elles vam marxar direcció el Forat del Capellà, el cami va ser bastant dur ja que hi havien moltes roques i era molt empinat. Un cop allà vam travessar, a quatre potes el forat de uns 10 metres de llarg, que travessava tot un cim i donava a l'altre banda, amb un penya-segat amb unes vistes increïbles. Alguns que tenien claustrofòbia  van reconèixer que va pegar la pena el mal tràngol per les vistes que hi havia després. Mentre travessàvem el forat per grups, els que esperaven van anar a un mirador que hi havia allà al costat.


Vam tornar al campament de Talaixà a esmorzar i després vam baixar fins la Palanca del Samsó, on molts ens vam banyar, l'aigua era bastant freda, però a falta de dutxes va anar bé. Havent dinat vam començar la pujada forta del dia però abans de començar el més dur, vam fer una parada per visitar el pins mil·lenaris i allà ens van explicar l'història de la monja Monserrat i les seves 3 vaques que son les guardianes del Sant Grial, que es creu que està per aquella zona. Després de l'historieta vam anar a buscar les motxiles i vam continuar la pujada, es va fer dura, però cap al final ens vam ajudar i motivar mútuament i vam pujar en temps record. Un cop a dalt ens vam abrigar i allargar els pals per caminar, perquè venia una baixada dificil, ja que les roques del terra estaven molt humides i relliscaven molt, tot i així més d'un company van caure, però no va ser res greu. Just abans d'arribar a Beget, on acampàvem aquella nit, entre tots vam carregar algo de material del cotxe de suport fins el campament. Un cop a Beget tothom va buscar el lloc perfecte per posar la tenda, encara que alguns no van triar gaire bé ja que el matí següent es van queixar de la pendent. Un cop vam tenir les tendes muntades, vam veure molt be la idea de posar al mig una zona on poder sopar, cuinar i esmorzar tots junts. Amb l'ajuda de tots vam carretejar un tronc de casi 10 metres. Després de col•locar tots els troncs ens vam posar a cuinar el sopar tots junts i un company va fer una foto molt bona del campament. Abans d'anar a dormir vam anar tots a la foguera a fer el minut de glòria i a escalfar-nos una miqueta, tots vam explicar anècdotes molt interessants i algunes molt gracioses, en acabat vam anar a dormir. 


Text: Ada, Amin, Stiven, Edgar, Xavier, Jose.






Dia 3: Beget - Camprodon.

Ens vam llevar de Beget, vam esmorzar tots junts, vam recollir les tendes i finalment les vam carregar al cotxe d'en Gerard.
Seguidament vam iniciar la ruta cap a Salarsa, allà hi havia una ermita anomenada Sant Valentí, una ermita amb dos campanes. Allà vam esmorzar i al acabar en vam dividir entre els 3 grups i vam seguir rumb a Bolós, a una església anomenada Santa María. Pell camí vam utilitzar la brúixola per orientar-nos. Durant el trajecte vam trobar tot tipus de vegetació: roures, alzines, falgueres, cirera d'arboç, boix grèvol, castanyers, avellaners, moreres, aranyoners…
La fauna ha sigut molt diversa: vaques, toros, gamarús, corbs, guineu, cabres, ovelles, i un vidriol (sargantana sense potes) entre altres. Vam dinar i vam fer la pujada més forta de la travessa, 400 m de desnivell. Al acabar aquesta pujada vam passar per una finca de braus, hi havien 600 toros, normalment hi haurien molts menys toros però degut la Covid-19 està prohibida la venta de toros. Al acabar de travessar la finca vam arribar al final de la travessa, el coll de la creueta, amb una creu anomenada Santa María.
La nostra conclusió és que ha sigut una experiència dura i motivant però que ha valgut la pena; per acabar de ser un equip, i que ens ha ajudat molt a obrir els ulls i a perdre la vergonya, cosa que no ho havíem fet abans de la travessa.

Text: Arnau Pérez , Nel Álvarez , Eric Sibecas, Hugo Romero , ilyas hayadi , Sergi Caselles.







Video: Max Chico.


Cap comentari:

Publica un comentari